Panoràmic
Aquesta és la primera activitat d'audiovisuals que hem fet fora del centre.
Gaudiu de la ressenya tant com vaig gaudir jo les exposicions!
El dimarts 20 d’octubre vam anar a veure unes exposicions al festival Panoràmic, a l’espai Roca Umbert a Granollers. És una iniciativa d’Albert Gusi i Fidel Balaguer i és un festival de fotografia, cinema i audiovisuals que es fa des de 2017. Aquest any el tema principal és la extimitat, el fet de mostrar la intimitat d'una manera pública.
Nosaltres vam anar a veure dues exposicions, “Time on Quaaludes and Red Wine” de l’Anna Galí i “Las Muertes Chiquitas” de la Mireia Sallarès.
Time on Quaaludes and Red Wine
És una exposició de fotografia de l'artista Anna Galí. Mostra la vida del seu fill, en Tomeu, que va morir d’una sobredosi als 18 anys.
L’exposició està composta per diferents blocs de fotografies ordenades expressament amb un sentit per a que es vegi l’evolució d’en Tomeu. Les fotografies són de diferents mides, donant-li més importància a les grans i no tant valor a les que són més petites. Reflexen la vida del noi i com mostrava tot el que li passava a través de les xarxes socials o d’un diari on explicava el seu dia a dia i la seva vida relacionada amb les drogues.
L’Anna Galí va dir “ToQaRW és una part fonamental del meu procés de dol i reconciliació amb ell, però també una manera de donar-li veu i deixar que ell mateix ens expliqui una història en què, en molts aspectes, es poden veure reflectits els joves de la seva generació”.
Vam tenir la sort de que després de l’exposició vam poder parlar amb l’artista, preguntar-li coses i explicar-li com ens vam sentir veient l’exposició o com ens afecta aquest tema.
En la meva opinió haig de dir que em va agradar moltíssim i em va transmetre tot el que l’artista volia fer arribar al públic. La foto que em va deixar més impactada va ser una captura de pantalla d’un email que en Tomeu li va enviar a una amiga, explicant-li tota la situació, que tenia molt clar que es volia morir i dient-li que firmés un contracte, el qual ella mai va firmar.
En conclusió, em sembla una exposició molt necessària, sobretot per als joves que són a qui els afecta més aquest tema i es una manera de reflectir la realitat que molta gent no veu.
Las Muertes Chiquitas
És una exposició de la Mireia Sallarès que va iniciar al 2006 quan se’n va anar a Mèxic durant 4 anys.
Las muertes chiquitas volen dir orgasmes i aquesta exposició va concretament sobre els femenins. La Mireia ha fet d’un tema tabú, un treball fantàstic i molt elaborat sobre el que ningú s’atreveix a parlar, i més encara a Mèxic.
Es va recórrer molts estats de la república amb un cartell de llums roses on posava las muertes chiquitas i va parlar i entrevistar a moltíssimes dones per a que li donessin el seu punt de vista i com havien viscut diferents situacions relacionades amb els orgasmes.
A l’exposició vam poder veure el cartell, unes fotografies bastant grans amb alguns escenaris i les dones que va entrevistar, un projector antic de llum amb retalls, dos espais amb més fotos, frases, reculls de diaris i post-it’s i per últim el petit documental que va fer.
Personalment em va agradar molt i em sembla que és una molt bona manera de mostrar a la gent la realitat. El que més em va agradar van ser els dos muntatges amb les fotos i el documental.
En conclusió, és un tema que no hauria de ser un tabú i gràcies a la Mireia hem descobert un altre punt de vista i crec que ha sabut transmetre molt bé el que volia expressar, a més, tot tenia un sentit estètic espectacular.
El divendres 6 de novembre vam anar a veure una altra exposició del Panoràmic, al museu de Granollers. Aquesta vegada, vam anar a veure "Sense Intimitat" de l'Andrés Hispano i el Fèlix Pérez-Hita.
Sense Intimitat
És una exposició de fotografia de l'Andrés Hispano i el Fèlix Pérez-Hita. Tot són fotos de persones, amb vides travessades per l’ull i el judici de tothom. Entre tota la gent apareixen presos, malalts, prostitutes...
Només entrar vam poder veure un fons de presó per fer-nos fotos i un recull de detencions de persones, tant famoses com gent desconeguda. Aquesta és la part que em va agradar més, perquè amb els meus companys vam estar una bona estona mirant aquesta secció i imaginant per quina raó els podrien haver detingut. Va ser molt interessant perquè cadascú de nosaltres veia una cosa diferent en cada persona i vam poder compartir els nostres punts de vista.
També hi havia una secció dels hospitals, els metges i els malalts però em va fer una mica de mal rotllo per el tipus de gent que sortia a les fotos i els espais en que s’havien fet.
Les dues altres parts que també em van agradar molt van ser la de les fotos de família i la de les finestres. A la primera hi havia les típiques fotos familiars que tothom té. Fotos a la platja, amb els pares, tots els germans junts… Això em recorda a que cada persona, i en aquest cas, cada família, tenen una història per explicar i amb aquestes fotos ens acostem més a saber les seves. La segona part de les finestres són fotos fetes des del carrer on es veuen les llars de la gent i el que estan fent a dintre de les seves cases quan es pensen que ningú els veu i poden tenir intimitat.
Vam tenir la sort de poder parlar amb un dels comissaris, el qual ens va fer de guia i ens va explicar coses molt interessants de tota la exposició.
En conclusió, vaig sortir molt sorpresa després de veure-la perquè em va semblar un treball espectacular i unes fotos amb molta història a darrere.
A continuació podeu veure algunes fotos de l'exposició...
