JUDITH ALCARAZ

PLANS

Durant la pel·lícula trobem diferents tipus de plans, des de grans generals fins a detall. Majoritàriament, són plans generals, ja que mostren la bellesa del paisatge i les ubicacions on es troba. També hi ha molts primers plans del rostre de la protagonista, per poder veure i expressar clarament els seus sentiments.

​

MOVIMENT DE LA CÀMERA
El moviment de la càmera va canviant durant la pel·lícula. A principi utilitzen càmera estàtica, i no és fins quan arriba el primer cotxe que la càmera comença a fer tràvelings.

Si observem bé, predominen els tràvelings de seguiment, es pot veure cada cop que apareix un cotxe o quan la protagonista camina fins a un lloc important.

Vam fer ús de càmeres en mà, grua i un dron.

​​

POSADA EN ESCENA

La posada en escena està molt treballada i permet endinsar-se en un món de luxes i reialesa. El vestuari està adaptat a cada personatge i treballat de manera molt professional. Els cuinteres tenen uniformes blancs i impoluts com és d’esperar d’empleats d’alta categoria. La família reial té roba elegant, refinada i luxosa que canvia en cada escena per mostrar la quantitat que tenen. 

La escenografia i el decorat són fidels al tema tractat i acompanyen perfectament als personatges i localitzacions, creant una ambientació harmònica i cohesionada. 

El so s’adequa a les circumstàncies i les actuacions són excepcionals. 

​

CONTINUÏTAT
La pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais, personatges i al fet d'estar establida en un clar eix cronològic (a excepció dels flashbacks que té la protagonista en l'escena en la qual gairebé es llença per l'escala).

Per donar continuïtat entre escena i escena s'utilitzen recursos com per exemple: presentar l'habitació de la protagonista abans de posar un pla zenital d'ella estirada al llit o de mostrar plans seqüència d'un cotxe en la carretera per explicar el desplaçament de destinació.

 

Tot i això, el recurs més destacable d’aquesta pel·lícula per aconseguir continuïtat és seguir tota l’estona a la protagonista. Encara que canvia psicològicament,  físicament es manté igual i permet mantenir un clar fil de la història. En les poques escenes en les que no la seguim a ella, tenim com a referència un objecte o localització prèviament mostrat. A més a més, tampoco no hi ha errors de raccord que trenquen la cohesió de la història. 

​

RECURSOS ESTILÍSTICS

Els recursos estilístics utilitzats per canviar d’ambient són els viatges en cotxe filmats, un pla zenital del palau amb un dron i, el més utilitzat, mostrar com la protagonista camina d’una ubicació a una altre.

En aquesta pel·lícula no abundan els recursos temporals, de fet, es trenca una sola vegada la línia temporal. Utilitzen el recurs del flashback en l’escena de l’escala per ajudar-nos a entrar encara més en la psicologia de la protagonista, veure quins moments han estat importantes per a ella i perquè ha arribat fins a aquella situació. 

Un recurs estilístic és l’aparició d’un fantasma que representa les inseguretats de la protagonista. 

​

TO DEL LLENGUATGE

El llenguatge té un toc grandiloqüent y cortés, degut a la classe social dels personatges i a l’ambient on es situa la película, la realeza.

​

LLUM

La llum majoritàriament és natural, excepte en escenes interiors. Aquesta no sol ser directa ni tampoc molt càlids, ja que a Anglaterra el cel acostuma a estar ennuvolat.
​
COLOR

Els colors en les escenes exteriors barrejen el blanc dels cels anglesos ennuvolats i el verd brillant dels prats. 

En les escenes interiors podem trobar una gran gama de colors: marbre blanc, alfombres vermelles i decoracions daurades per donar un aire de reialesa.
En general no hi ha una gran saturació de color però si una extensa varietat. Els tons no son pastels però tampoc aconsegueixen arribar a tenir una intensitat vibrant. 

​

VESTUARI

El vestuari generalment està basat en aquella època dels noranta. A més tots els vestuaris de la protagonista, estan basats en vestits reals que portava la princesa de Gal·les real.

​

ESCENOGRAFIA

Spencer va ser gravada a part d'Alemanya i Anglaterra. El castell Schlosshotel Kronberg, situat a Kronberg im Taunus (Alemanya) i construït al s.XIX, va convertir-se en el palau reial de la princesa.

Les tomes exteriors del palau, van ser gravades al castell  Schloss Nordkirchen (Alemanya), va estar construït al s. XIII.

Les escenes de parcs naturals, van ser gravades a la ciutat de Dülmen (Alemanya) en el parc Natural Wildpark.​

Les escenes exteriors  de la casa de Sandringham van ser gravades al comtat de Norfolk (Anglaterra).​

L’escena de l'església va ser gravada a l'església de San Pedro i San Pablo, situada a la ciutat de Attleborough en el comtat de Norfolk (Anglaterra).